Orígens del Ball de Diables
El Ball de Diables és una tradició arrelada inicialment a Catalunya, i posteriorment al País Valencià i a les Illes Balears. La seva participació en les cercaviles, en les processons i en els correfocs s’ha convertit en una part essencial de les festes majors de la majoria dels pobles dels Països Catalans.
Amb arrels en les manifestacions teatrals medievals, els diables o balls de diables formen part dels anomenats balls parlats. La primera data registrada d’aquesta representació és el 1150. Però les fonts documentals més abundants i explícites són les que ens informen de les processons de Corpus, que ens ofereixen una representació recurrent del bé i del mal, normalment un combat entre àngels i dimonis.
Aquesta representació és anomenada Ball Parlat i la primera documentació que trobem és del 1404 a la processó del Corpus d’Igualada.
A partir d’aquí trobem documents sobretot concentrats en la comarca del Penedès històric (Alt i Baix, Anoia i Garraf), El Camp de Tarragona i Priorat. En aquest territori és on es conserva aquesta tradició durant segles.
No fou fins a la post dictadura franquista que a Barcelona aparegueren colles de diables de nova creació. Aquests grups, a diferència dels històrics que havien sobreviscut, s’allunyen de les evolucions tradicionals. Amb diferents maneres d’expressió formes de cremar i d’acompanyament musical.
En l’actualitat moltes d’aquestes colles, estan fent un gir cap a la forma originaria i tradicional del Ball de Diables, introduint les figures clàssiques com el Llucifer i la Diablessa; diferents tipus de maces, forques, ceptrots i estendard; i diferents formes de cremar i ballar, que inclouen altres conceptes diferents del correfoc. De la mateixa manera, aquests canvis els podem trobar també als ritmes i en els instruments que porten els diables tabalers. Nosaltres com a poble del Penedès històric, per experiència, capacitat i per respecte a la cultura popular i tradició del foc, ha arribat el moment d’iniciar aquesta transició.